2 mesos - Oktober (f)stress

Ahir va fer dos mesos de la meva aventura danesa, si si ni més ni menys que dos mesos d'aquell (ja mític) 25 d'agost a quarts de quatre de la tarda. Han passat força coses, tots ho sabeu i n'hi ha hagut algunes de dolentes, (només cal llegir els principis d'aquest blog) però el que és més important és que les bones han passat per damunt de les dolentes en escreix. Ara que s'acosta l'equador de la meva estada aquí començo a valorar les aportacions que està tenint aquesta experiència que si més no serà inoblidable. Encara queda un bon tros per acabar però espero que com a mínim sigui com el que porto vivint fins ara, si no més.

Aquesta setmana de fet no hi ha hagut cap fet a destacar tret que ja començo a estar una mica estressat per la feina, jornades senceres a la uni de 8 a 8 i treballs que sembla que no es puguin entregar a temps però que, com sempre, algun sant despistat apareix per allà i ens permet acabar quan toca. L'altre fet ha sigut la celebració (per tercera vegada) de l'oktober-fest, sort que ja no li queden més setmanes al més... després de les organitzades a la ciutat i a la residència d'uns amics, aquest cap de setmana s'hi ha afegit la organitzada per la delegació d'estudiants de la universitat, de fet va ser com la primera que vaig viure, el mateix grup, les mateixes begudes (cervesa i cervesa negra) però més multiculturalitat, aquest cop per fi vaig poder aconseguir com a obsequi un barret tirolès encara que sigui de disfressa.

Aquí en teniu les proves:

Per altra banda, si el divendres celebràvem l'oktober-fest, ahir dissabte vam celebrar la Window Party, era una festa d'aniversari a un pis particular amb la particularitat que per entrar-hi ho havies de fer per la finestra... ja no saben què inventar. Aquí teniu l'entrada a la festa amb uns amics fent el que toca en aquestes situacions... l'imbècil:

Per últim sobre el tema de l'handbol hi ha males noticies (almenys per a mi) em sembla recordar que us vaig dir que havia canviat d'equip per tal de troba una mica més de compromís i professionalitat, professionalitat no n'havia trobat però si compromís i és per això que em disposava a fer la fitxa amb "susoditx" equip quan em diuen que hi ha una norma de la federació danesa d'handbol que diu que si has jugat amb algun equip estranger en els últims dos anys et toca pagar ni més ni menys que... 300€ doncs això que com comprendreu no pagaré una mensualitat de la meva beca per a jugar un total de 5 partits, el que suposaria ni més ni menys que pagar 60€ per partits. DONCS NO!!! jo que precisament venia a Dinamarca i no a un altre lloc pel tema de l'handbol i em diuen que aquí i enlloc més tenen aquesta estúpida norma. En fi... coses de la BURROcràcia. Tot i així ahir abans d'experimentar el que suposava entrar a una residència per la finestra, vaig poder gaudir d'un típic sopar danès a les 7 de la tarda i una partida a l'esport nacional després de l'handbol, el bàdminton i el futbol... el poker i com que jo no en sabia i no em sobren els diners per perdre vaig decidir que m'hi apuntaria a la pròxima. En definitiva, que no puc jugar partits però intento integrar-m'hi igualment.

Una abraçada a tos i molt bona nit que ja és dilluns i em toca matinar.

Vacances de la patata

Bé ja sóc aquí de nou. Disculpeu la demora però és que he volgut instruir-me per poder parlar amb propietat sobre les vacances de la patata, i no ha sigut gens fàcil trobar algú que m'ho sabés explicar.

Anem per parts, en primer lloc perquè ho entengueu, haig d'explicar que aquesta setmana a Dinamarca hem tingut unes merescudes vacances de ni més ni menys que de 2 (dos) dies (bé això alguns desgraciats com un servidor, altres han tingut 3 dies de festa). Doncs bé com que ja sabeu que sóc una persona de tradicions, vaig intentar que algú m'expliqués perquè fèiem festa aquests dos dies i ahir (dissabte), de festa com no podia ser de cap altra manera, al final vaig trobar qui m'ho podés explicar. Els fet és que antigament aquesta era la setmana que es collien les patates i com és sabut arreu, Dinamarca és coneguda per les seves patates i la seva tradició patatera i per això de la importància d'aquesta setmana, i és per aquest motiu que s'anomenen les vacances de la patata o també conegudes com "kartoffel ferie". Alguns altres em van dir que simplement eren les vacances que marquen l'inici de l'hivern (doncs si encara no ha arribat... ja ens podem preparar), el fet és que realment des que vam fer les vacances, ha plogut gairebé cada dia i amb força ganes (temps típic d'hivern a Dinamarca) però jo sóc una mica més "romàntic" i m'agrada més l'altre versió.
Ara que ja us he explicat el perquè de les vacances, us explicaré com les vaig disfrutar. Aprofitant el (kit-kat) a la universitat hi va haver desbandada general a Aalborg fet que va fer que la ciutat quedés pràcticament buida d'Spaniards, uns van anar a Berlin i els altres van fer una ruta per Suècia i Noruega, jo aprofitant que tornava a pujar l'Alba (si un altre cop jejeje) em vaig quedar a la ciutat i vam aprofitar per fer una ruta per l'oest de la península amb una altra parella que s'havia quedat, va ser una sortida molt guapa on vam poder veure un far per dins, búnkers de la segona guerra mundial i uns penya-segats preciosos. Aquí en teniu unes fotos:

Un altre fet a destacar és que, per fi he pogut aconseguir una bandera de Dinamarca, si si us semblarà mentida però en un més i mig que porto aquí, no hi ha hagut manera de trobar una bandera a la venda) i això que n'hi ha un fotimer perquè gairebé cada botiga té una bandera danesa a la porta de l'establiment. Doncs això que ja tinc una bandera més a la col·lecció:

P.D.-> Ja per acabar i aprofitant que avui s'ha jugat l'anada del Barça-Kiel vull anunciar-vos que estic organitzant una sortida per anar a veure el Barça d'handbol al camp del Kiel, que pels que no ho sabeu és una ciutat alemanya que queda relativament a prop de la frontera. A veure com acaba la cosa.

Una abraçada a tothom i en especial a la Jana que m'han dit que ja ha aconseguit fer les seves primeres passes. Doncs prepare't perquè et queda molt per caminar.

Salut!!!!!

Setmana de turisme... Per fi!!!

Bé doncs ara que per fi he aconseguit les fotos que tant havia esperat, em disposo a narrar la setmana de turisme per la regió de Nordylland (zona més septentrional de la península) que vam tenir fa un parell de setmanes quan va pujar l'Alba.

El primer cap de setmana que va ser a Aalborg (per si encara no ho havia dit aquí es pronuncia "Olbor") la vam destinar a visitar totes les atraccions turístiques d'Aalborg, que per cert, no són moltes.

En primer lloc vam anar a visitar el zoològic que no és que sigui el Zoo de San Diego però té el seu encant, ja que és un zoo petitet i pot contemplar les bèsties i bestioles d'una forma força propera. L'endemà vam anar a visitar la torre d'aalborg, des d'on es pot contemplar tota la ciutat a vista d'ocell i a la tarda vam anar al cementiri víking que no deixa de ser una esplanada plena de menhirs però que si primer visites el museu, et pots fer una idea bastant acurada de com podien ser les cerimònies funeràries d'aquells personatges vestits amb vestits de cuir i cascs amb banyes d'ivori.
El cap de setmana següent, vam llogar un cotxe entre 4 i ens vam arribar al nord, al cap d'Skagen que té la particularitat de ser un punt geogràfic on s'uneixen dos mas, el mar Bàltic i el mar de Nord, tot formant una cresta que s'endinsa cap al mar, és força curió veure com en cosa de pocs, poquíssims metres, un mar és d'aigües més plàcides i "càlides" mentre que l'altre té les aigües més esvalotades i fredes, i fins i tot vam veure-hi una foca. Al tornar, ho vam fer per la costa oest per tal de poder veure unes dunes bastant espectaculars amb un far mig abandonat, tot plegat, juntament amb un dia molt clar (cosa extranya a aquestes terres) va fer que poguéssim gaudir d'unes vistes espectaculars. I per últim no podia faltar la visita a la Jomfru Ane Gade, que pels que tingueu poa memòria, és el carrer de bars per excelència d'aquesta ciutat.
En definitiva 9 dies intensos destinats a fer el "guiri" en el sentit més ampli de la paraula. Per tal de donar fe del que vam fer, aquí us deixo unes fotografies dels lloc que vam visitar:

Aquí tenim a l'Alba a l'entrada del zoològic i l'estàtua que et dona la benvinguda un cop has entrat al parc.

Aquí teniu la torre d'Aalborg des d'on es veu tota la ciutat i un exemplar MOLT ben concerbat, o em direu el contrari?

La primera és una foto del punt de terra més septentrional de la península i la segona i la tercera són a la duna i el far que vam visitar de baixada.



Ahir hi havia Oktoberfest (com tothom sap festa típica danesa), que ve a ser com la firabirra de molins però amb unes jerres en concordància amb la mida de la gent d'aquí, és a dir... enormes. Va estar força bé, cervesa, música i molta diversió, Així és com ens ho vam passar:

Com podeu veure amb els collarets típics del tirol estàvem completament integrats a la cultura tirolesa tot i no ser ben bé al tirol. En fi, la intenció és el que compte, i passar-s'ho bé encara més.

Una abraçada molt forta a tothom i fins la pròxima, que espero que no hagi de passar tant de temps.

Home sweet home

Aquest cap de setmana ha estat ple de sensacions, retrobaments i activitats. Tot just feia un mes que havia marxat però ja tenia ganes de tornar a veure tota la gent de Molins, i no pas perquè aquí dalt m'ho estigui passant malament, tot el contrari però veure els teus sempre és d'agrair. Aquest cap de setmana llarg de festa major ha estat aprofitat al màxim ( i no n'hi ha per menys, sort que només han sigut 4 dies jajaja), ruta de la birra, birra, camell, birra, rua techno, birra, pier, bar del molins, fins i tot hi ha hagut temps per poder jugar el partit contra el bordils, que va servir per adonar-me que encara em queden moltes voltes a la peni per tenir el fons que tenia.

Bé en definitiva una gran festa major amb un molt bon retrobament d'amics, familiar, coneguts no tant coneguts i desconecguts. Si aquesta festa m'ha servit d'alguna cosa, ha sigut per constatar que a un "poble" com molins no hi ha succés que passi desapercebut i si no és així com enteneu que més de 15 persones (conegudes i d'altres no tant) em recordessin, alguns publicant-'ho a Internet, els esdeveniments de la ruta de la birra de l'any anterior?
Per acabar em desspediré amb algunes fotos de la festa major d'enguany:

Una forta abraçada a tothom i no patiu que aviat tindreu noticies fresques (i tant fresques!!! quin fred que fa) des de terres Aalborgianes.