Fins a la pròxima

Ya hacia tiempo que no renovaba el blog y es que entre exámenes, visitas, despedidas y viajes he estado un tanto ajetreado. Solo leyendo este par de líneas, algunos ya habrán notando algo en la redacción de este post fuera de lo habitual. Sí, efectivamente, estoy escribiendo en la lengua del imperio. No se debe a una transformación sistemática de mi ideología debido a los cinco meses de exilio, es simplemente un gesto para que lo entienda el máximo de gente que ha participado, ya sea de forma activa o pasiva de este Erasmus que he vivido durante estos 5 meses, especialmente como respuesta a la petición del que debe ser el único Erasmus que ha leído en alguna ocasión mi blog, Maykel que en repetidas ocasiones me pidió la traducción para poder entender el mensaje aun estar escrito en encriptación débil. Sé que podría haberlo hecho en inglés que después de estar 5 meses por tierras foráneas debería poder, pero la pereza me puede más y es por eso que lo escribo en la segunda lengua que mejor se me da.

En fin empezaré como es habitual con la relación de los acontecimientos, hace ya unos cuantos días desde el último post y por eso me perdonareis si me olvido de algún detalle. De hecho me voy a centrar únicamente en lo sucedido los últimos días que es lo que más importancia tiene. Las últimas semanas se respiraba un ambiente muy muy raro, la gente parecía que quería aprovechar cada uno de los segundos que les quedaba allí y que los días se les hacían cortos para hacer todo cuanto querían. Fueron en estas fechas que me vinieron a visitar Guillem Prats i Joan Vila, fuimos a hacer las visitas obligadas a Skagen y el faro de Lønstrup, pero en esta ocasión, como tenia más días, pudimos hacer un “sube/baja” a Copenhagen (que aun no lo había visto) y por supuesto disfrutar de la noche Aalborgiana.

Han sido cinco meses de una experiencia llamada Erasmus de la que tenia muy pocas referencias, a la que fui con muy poca (o ninguna) convicción y de la que he vuelto convertido. No me gustaría que este escrito fuera cursi, pastelazo y mucho menos pesado pero tampoco me gustaría olvidarme de los detalles. El día 25 de agosto cuando empecé con todo eso no tenia ni idea de lo que me iba a esperar, la noche del 25 al 26 de agosto, me arrepentía por completo de haber salido de casa con las maletas en mano, ahora me arrepiento de no haberlo hecho antes. No quiero convencer a nadie de nada solo plasmar mis sensaciones respecto a lo vivido durante medio año en Dinamarca y que creo que ha cambiado algo en mí.

Este ha sido solo mi punto de vista de unas vivencias y por eso quiero adjuntaros un link donde podréis leer sensaciones de otros compañeros: http://exceptionoverflow.blogspot.com/2009/02/sentences-for-my-memories.html. Veréis en todas ellas un punto en común, la importancia para todos ellos de las amistades hechas durante tan poco tiempo.

Aquí se termina el diario prometido al principio de este Erasmus, parece que he cumplido más de lo que creía y mucho más que algunos compañeros. Y si bien no creo que lo haya leído mucha gente me servirá para recordar anécdotas e historias vividas durante un tiempo de mi vida.

No quiero despedirme sin antes agradecer a todos los que han compartido esta experiencia, desde los aalborgianos hasta los amigos y familiares que lo “vivieron” desde aquí. Por eso y mucho más: MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

Nit de reis, dia de projecte

Bé primer post del 2009 i abans de tot voldria desitjar-vos a tots molt bon any. Una vegada fetes les presentacions, començaré amb el que seria el post en si.

Ja fa una setmana del meu retorn a les gèlides terres del nord d'Europa, tot i que pel que estic sentint, aquesta setmana fa gairebé més fred a BCN que a Aalborg, en fi que ja fa una setmana que torno a ser per aquestes terres i ha donat força de si. El dissabte dia 3, en plena ressaca del cap d'any, vam arribar una colla des de Girona que per casualitat ens vam trobar allà, va anar bé per a fer més amenes les més de 8 hores de viatge que entre una cosa i una altra separen Molins de Rei i Aalborg.

La ciutat estava força buida de l'ambient Erasmus, que de mica en mica ha anat agafant el color internacional que li correspon. El fet és que el dia 6, en principi, tenia la defensa del projecte (i d'aquí ve el títol del post) i així ho crèiem fins el mateix dia 5 a les 22:45 , mentre tots vosaltres veieu passar els reis aquí estàvem preparant una exposició, doncs en aquell moment vam rebre un mail del supervisor (llegit amb accent anglès) que vindria a ser com el tutor del projecte, que ens deia que havia perdut la connexió amb Copenague i que estava tirat a Berlin, és a dir que quan ja teníem coll avall que havíem de fer la presentació, ens l'aplaçaven un dia cosa que feia tenir un dia més per a preparar l'exposició però un dia més de nervis i un dia menys per a preparar l'examen que teníem pel divendres.
Per a no fer-me molt pesat passarem ja al dia del projecte, presentació que havia de durar deu minuts per component, si som 6 components no és molt difícil de deduir que l'exposició havia de tenir una durada que rondés els 60 minuts. Ens va sortir bastant més bé que als assajos que havíem fet el dia anterior i això ens va treure un pes de sobre a tots plegats, jo casualment no estava gaire nerviós i segurament va ser un factor que va fer que sortís prou bé en general. Després de la presentació, deu minuts de descans i ronda de preguntes de mitja hora per persona, vam sortejar l'ordre i em va tocar ser el segon (crec que la millor posició, no obres foc però t'ho treus ràpid del damunt). Podríem dir que la ronda de preguntes va anar prou bé, preguntes encertades, preguntes que no sabies molt bé què volien que els contestés i preguntes que tu els explicaves la teva vida perquè no tenies ni idea del que t'estaven preguntant, objectiu: no quedar-se callat ni dubitatiu ni un moment (cosa que no vaig aconseguir del tot). El resultat final un 10 a tots els membres del grup menys a l'altre company de Barcelona que va treure un 12. Un 12??? us preguntareu, doncs si. Es veu que aquí a Dinamarca fan servir una escala d'avaluació si més no curiosa. S'anomena escala de 7, podeu deduir que el nom ve degut a que l'escala té set valors. Els valors són els següents en ordre decreixent: 12 - 10 - 7 - 4 - 2 - 00 - (-03).
Estranya? Doncs si molt. Els valors a partir dels que es pot considerar aprovat és a partir del 2 que vindria a ser un 5, el 0 és un suspès i el (-03)... doncs això, ja no només no has fotut ni l'ou i no has après res sinó que la teva assistència a classe t'ha fet perdre coneixement, conclusió, millor no aver anat a classe. El fet és que se'ns planteja un dubte que enarca no hem resolt, si el 12 es tractés d'una Matricula d'Honor, el 10 (nota que he tret del projecte XD) es tractaria d'un 10 aprox. mentre que si partim que el 12 és un 10 nostre... el 10 seria com un 9. No sé ben bé si m'he explicat però el fet és que no sé com em convertiran la nota un cop arribi a Barcelona.

El dijous va ser d'estudi total, vaig arribar a les 10 a la universitat per estudiar i en sortia a les 11 del vespre, jornada maratoniana que almenys va servir per aprendre el just i necessari per a treure un 7 danès (que equivaldria a un 7 de BCN... potser la conversió del 7 no hagués calgut) a l'examen d'Overvoltage Proteccions del divendres.

En definitiva que fent un resum del post en números seria:

1 setmana = 1 Projecte + 1 Examen
Si sabem que Projecte=10 i Examen=7
i fem el canvi de variable
10 = 9 i 7 = 7 ; tenim que:
L'objectiu està més que acomplert, tot el que vingui a partir d'ara seran com les extra balls del PinBall.

Molt bon any a tothom i cuideu-vos molt. Això ja s'acaba, gaudiu dels últims posts.

Salut i molts petons!!!