Això s'acaba + Barça-Madrid

Bé doncs hem entrat de ple a l'última setmana del 2008 que passaré a Aalborg, de fet ja som dimecres... volia escriure abans però el projecte m'ha absorbit molt de temps. La gent ja ha començat a marxar, de fet som pocs els que quedem i l'ambient no és l'habitual. Com ja deia al post anterior, hi ha una mescla de sentiment entre alegria de saber que tornes a casa i tristesa d'estar un mes sense veure les amistats fetes aquí dalt, que no són poques i molt menys superficials. Tot i així aquest últim cap de setmana encara ha donat prou de si i més amb un clàssic com el del dissabte pel mig.

Primer us parlaré del divendres que vam poder gaudir d'un sopar xinès, però no un plagi com al que estem acostumats a Barcelona i a tots els restaurants xinesos de Catalunya. El fet és que el xinès del nostre grup, ens va convidar a tots els del grup i al Joseba a sopar a casa seva i nosaltres no vam poder rebutjar-ho. Estava tot molt i molt bo i repeteixo... res a veure amb el que ens tenen acostumats als mítics "La gran muralla" o " Gran dragon". En fi comproveu-ho vosaltres mateixos. Per cer vam "aprendre" a menjar amb bastonets de bambú:

Només una curiositat sobre el sopar, Després de sopar vam jugar a un joc al qual es necessitava un dau i no en teniem. Aquí va sorgir l'esperit enginyer que portem tots dins i vam crear un programa amb ordinador que simulava números aleatoris de l'1 al 6, el que es podria dir un dau digital aquí en teniu el resultat:

L'altre esdeveniment a destacar aquest cap de setmana va ser el Barça-Madrid vam gaudir d'una esplèndida vetllada de "bon" futbol. El partit es pot definir amb dos moments esplèndids, el primer va venir amb el gol d'Eto'o i el segon amb l'hòstia de Cannavaro contra el pal. Va ser molt plaent poder celebrar els gols blau-granes colze a colze amb madridistes de pura sang. Aquí teniu algunes imatges que mostren tal com va anar el partit. El video, com es pot apreciar perfectament, mostra l'alegria merengue després del penal d'Eto'o (pobres innocents jajaja, per cert encara que aquí cridaven molt, els culés erem majoria), la primera foto s'em veu a mi conçolant al Mikel madridista declarat i la tercera és amb l'Olaya culé d'Oviedo.

En fi... demà ja em tindreu per terres catalanes tocant la pera al personal, ja hi ha ganes de veure a tota la gent d'aquí baix.
Per cert... avui ja hem entregat el projecte. Ho hem aconseguiiiit!!!!!

Fins demà, aquesta nit s'espera llarga ja que baixem 9 Aalborgians amb el mateix avió i prevec que no anirem pas a dormir, és a dir que si demà em veieu amb ulleres ja sabreu de què és.

Apa ara si fins demà, vaig a fer la bossa.

Final count down

Bonani a toton!!!

Bé ja sóc aquí de nou i sembla que aquesta vegada no he trigat tant a escriure al bloc i no serà pas per falta de feina, però hem fet un esforç i escriurem quan toca per una vegada.

Doncs el títol d'aquest post ho diu força clar, el compte enrere ja ha començat i això es nota en els ànims de la gent. Hi ha un sentiment contradictori de voler retrobar-te amb els teus barrejat amb les ganes que l'experiència Erasmus no s'acabi mai. En fi és complicat d'explicar però qui més qui menys s'hi deu haver trobat alguna vegada.

Aquestes setmanes finals estan sent com els últims metres d'una marató on buides les poques forces que et quedaven després de sis mesos (em refereixo al projecte, no pas a les festes mal pensats...). Doncs això que acabarem adoptant la universitat com a residència permanent i "ens" estalviarem el lloguer. Perquè us feu una idea aquesta està sent la meva segona residència aquests dies:

Canviant completament de registre, aquest cap de setmana hi va haver dues festes, divendres la Black&White Party a la meva residència i dissabte la 3a edició de la Window Party. Res a destacar, només que la festa de la meva residència va servir per a desmuntar el mèrit del tetris fet a la meva habitació la setmana anterior ja que el rècord d'éssers (n'hi havia algun que en tenia poc d'humà) va ser superat en escreix dels 5 de la setmana anterior a un total de 18 individus dins una habitació de poc més de 10 metres quadrats. En fi un espectacle al més pur estil d'"Humor Amarillo". Per tal de corroborar tal proesa us adjunto un parell de fotos. Per cert les ultimes fotos no es tracten de la Window Party sinó d'un pallús que encara no sap que el camí més fàcil no sempre és el més curt. Aquí ho teniu:

Us repto a trobar les 18 persones a la segona foto... us asseguro que hi eren.

De cara a la setmana que ja hem encetat, no es preveuen temps de canvis, és a dir moltes hores a la universitat i a destacar un sopar de nadal/comiat que s'està preparant en commemoració al Barça-Madrid de la setmana que ve, ja us explicaré com ha anat la cosa en la pròxima actualització.

Aquest post ha estat més curt de l'habitual però és que no hi ha hagut molta cosa a destacar. En fi bona setmana a tots i una abraçada molt forta. Petons a tots!!!

P.D. -> Jana envia'm un dibuix que m'han dit que ja "gargoteges" de valent.