Bé ja sóc aquí de nou i sembla que aquesta vegada no he trigat tant a escriure al bloc i no serà pas per falta de feina, però hem fet un esforç i escriurem quan toca per una vegada.
Doncs el títol d'aquest post ho diu força clar, el compte enrere ja ha començat i això es nota en els ànims de la gent. Hi ha un sentiment contradictori de voler retrobar-te amb els teus barrejat amb les ganes que l'experiència Erasmus no s'acabi mai. En fi és complicat d'explicar però qui més qui menys s'hi deu haver trobat alguna vegada.
Aquestes setmanes finals estan sent com els últims metres d'una marató on buides les poques forces que et quedaven després de sis mesos (em refereixo al projecte, no pas a les festes mal pensats...). Doncs això que acabarem adoptant la universitat com a residència permanent i "ens" estalviarem el lloguer. Perquè us feu una idea aquesta està sent la meva segona residència aquests dies:
Aquestes setmanes finals estan sent com els últims metres d'una marató on buides les poques forces que et quedaven després de sis mesos (em refereixo al projecte, no pas a les festes mal pensats...). Doncs això que acabarem adoptant la universitat com a residència permanent i "ens" estalviarem el lloguer. Perquè us feu una idea aquesta està sent la meva segona residència aquests dies:
Canviant completament de registre, aquest cap de setmana hi va haver dues festes, divendres la Black&White Party a la meva residència i dissabte la 3a edició de la Window Party. Res a destacar, només que la festa de la meva residència va servir per a desmuntar el mèrit del tetris fet a la meva habitació la setmana anterior ja que el rècord d'éssers (n'hi havia algun que en tenia poc d'humà) va ser superat en escreix dels 5 de la setmana anterior a un total de 18 individus dins una habitació de poc més de 10 metres quadrats. En fi un espectacle al més pur estil d'"Humor Amarillo". Per tal de corroborar tal proesa us adjunto un parell de fotos. Per cert les ultimes fotos no es tracten de la Window Party sinó d'un pallús que encara no sap que el camí més fàcil no sempre és el més curt. Aquí ho teniu:
Us repto a trobar les 18 persones a la segona foto... us asseguro que hi eren.
Us repto a trobar les 18 persones a la segona foto... us asseguro que hi eren.
De cara a la setmana que ja hem encetat, no es preveuen temps de canvis, és a dir moltes hores a la universitat i a destacar un sopar de nadal/comiat que s'està preparant en commemoració al Barça-Madrid de la setmana que ve, ja us explicaré com ha anat la cosa en la pròxima actualització.
Aquest post ha estat més curt de l'habitual però és que no hi ha hagut molta cosa a destacar. En fi bona setmana a tots i una abraçada molt forta. Petons a tots!!!
P.D. -> Jana envia'm un dibuix que m'han dit que ja "gargoteges" de valent.
Aquest post ha estat més curt de l'habitual però és que no hi ha hagut molta cosa a destacar. En fi bona setmana a tots i una abraçada molt forta. Petons a tots!!!
P.D. -> Jana envia'm un dibuix que m'han dit que ja "gargoteges" de valent.
2 comentaris:
hola Bernat, em sorpren com els agrada d'entrar i sortir o simplement ferse-hi una foto a la finestra crec haver-ho vist en algún altre blog, i un altre cosa el xino o japonès que està a la universitat és el mateix que el que va dormir a la teva habitacio?be... suposo que deurieu dormir amb la porta oberta, si és que vareu dormir esclar. molts petons i fin molt aviat.
No no simplement vam estar allà fent gresca, no vam dormir-hi ni molt menys, només faltaria...això si, el xinès és el mateix.
Queden 8 dies per tornar...
Publica un comentari a l'entrada