Fins a la pròxima

Ya hacia tiempo que no renovaba el blog y es que entre exámenes, visitas, despedidas y viajes he estado un tanto ajetreado. Solo leyendo este par de líneas, algunos ya habrán notando algo en la redacción de este post fuera de lo habitual. Sí, efectivamente, estoy escribiendo en la lengua del imperio. No se debe a una transformación sistemática de mi ideología debido a los cinco meses de exilio, es simplemente un gesto para que lo entienda el máximo de gente que ha participado, ya sea de forma activa o pasiva de este Erasmus que he vivido durante estos 5 meses, especialmente como respuesta a la petición del que debe ser el único Erasmus que ha leído en alguna ocasión mi blog, Maykel que en repetidas ocasiones me pidió la traducción para poder entender el mensaje aun estar escrito en encriptación débil. Sé que podría haberlo hecho en inglés que después de estar 5 meses por tierras foráneas debería poder, pero la pereza me puede más y es por eso que lo escribo en la segunda lengua que mejor se me da.

En fin empezaré como es habitual con la relación de los acontecimientos, hace ya unos cuantos días desde el último post y por eso me perdonareis si me olvido de algún detalle. De hecho me voy a centrar únicamente en lo sucedido los últimos días que es lo que más importancia tiene. Las últimas semanas se respiraba un ambiente muy muy raro, la gente parecía que quería aprovechar cada uno de los segundos que les quedaba allí y que los días se les hacían cortos para hacer todo cuanto querían. Fueron en estas fechas que me vinieron a visitar Guillem Prats i Joan Vila, fuimos a hacer las visitas obligadas a Skagen y el faro de Lønstrup, pero en esta ocasión, como tenia más días, pudimos hacer un “sube/baja” a Copenhagen (que aun no lo había visto) y por supuesto disfrutar de la noche Aalborgiana.

Han sido cinco meses de una experiencia llamada Erasmus de la que tenia muy pocas referencias, a la que fui con muy poca (o ninguna) convicción y de la que he vuelto convertido. No me gustaría que este escrito fuera cursi, pastelazo y mucho menos pesado pero tampoco me gustaría olvidarme de los detalles. El día 25 de agosto cuando empecé con todo eso no tenia ni idea de lo que me iba a esperar, la noche del 25 al 26 de agosto, me arrepentía por completo de haber salido de casa con las maletas en mano, ahora me arrepiento de no haberlo hecho antes. No quiero convencer a nadie de nada solo plasmar mis sensaciones respecto a lo vivido durante medio año en Dinamarca y que creo que ha cambiado algo en mí.

Este ha sido solo mi punto de vista de unas vivencias y por eso quiero adjuntaros un link donde podréis leer sensaciones de otros compañeros: http://exceptionoverflow.blogspot.com/2009/02/sentences-for-my-memories.html. Veréis en todas ellas un punto en común, la importancia para todos ellos de las amistades hechas durante tan poco tiempo.

Aquí se termina el diario prometido al principio de este Erasmus, parece que he cumplido más de lo que creía y mucho más que algunos compañeros. Y si bien no creo que lo haya leído mucha gente me servirá para recordar anécdotas e historias vividas durante un tiempo de mi vida.

No quiero despedirme sin antes agradecer a todos los que han compartido esta experiencia, desde los aalborgianos hasta los amigos y familiares que lo “vivieron” desde aquí. Por eso y mucho más: MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!!

Nit de reis, dia de projecte

Bé primer post del 2009 i abans de tot voldria desitjar-vos a tots molt bon any. Una vegada fetes les presentacions, començaré amb el que seria el post en si.

Ja fa una setmana del meu retorn a les gèlides terres del nord d'Europa, tot i que pel que estic sentint, aquesta setmana fa gairebé més fred a BCN que a Aalborg, en fi que ja fa una setmana que torno a ser per aquestes terres i ha donat força de si. El dissabte dia 3, en plena ressaca del cap d'any, vam arribar una colla des de Girona que per casualitat ens vam trobar allà, va anar bé per a fer més amenes les més de 8 hores de viatge que entre una cosa i una altra separen Molins de Rei i Aalborg.

La ciutat estava força buida de l'ambient Erasmus, que de mica en mica ha anat agafant el color internacional que li correspon. El fet és que el dia 6, en principi, tenia la defensa del projecte (i d'aquí ve el títol del post) i així ho crèiem fins el mateix dia 5 a les 22:45 , mentre tots vosaltres veieu passar els reis aquí estàvem preparant una exposició, doncs en aquell moment vam rebre un mail del supervisor (llegit amb accent anglès) que vindria a ser com el tutor del projecte, que ens deia que havia perdut la connexió amb Copenague i que estava tirat a Berlin, és a dir que quan ja teníem coll avall que havíem de fer la presentació, ens l'aplaçaven un dia cosa que feia tenir un dia més per a preparar l'exposició però un dia més de nervis i un dia menys per a preparar l'examen que teníem pel divendres.
Per a no fer-me molt pesat passarem ja al dia del projecte, presentació que havia de durar deu minuts per component, si som 6 components no és molt difícil de deduir que l'exposició havia de tenir una durada que rondés els 60 minuts. Ens va sortir bastant més bé que als assajos que havíem fet el dia anterior i això ens va treure un pes de sobre a tots plegats, jo casualment no estava gaire nerviós i segurament va ser un factor que va fer que sortís prou bé en general. Després de la presentació, deu minuts de descans i ronda de preguntes de mitja hora per persona, vam sortejar l'ordre i em va tocar ser el segon (crec que la millor posició, no obres foc però t'ho treus ràpid del damunt). Podríem dir que la ronda de preguntes va anar prou bé, preguntes encertades, preguntes que no sabies molt bé què volien que els contestés i preguntes que tu els explicaves la teva vida perquè no tenies ni idea del que t'estaven preguntant, objectiu: no quedar-se callat ni dubitatiu ni un moment (cosa que no vaig aconseguir del tot). El resultat final un 10 a tots els membres del grup menys a l'altre company de Barcelona que va treure un 12. Un 12??? us preguntareu, doncs si. Es veu que aquí a Dinamarca fan servir una escala d'avaluació si més no curiosa. S'anomena escala de 7, podeu deduir que el nom ve degut a que l'escala té set valors. Els valors són els següents en ordre decreixent: 12 - 10 - 7 - 4 - 2 - 00 - (-03).
Estranya? Doncs si molt. Els valors a partir dels que es pot considerar aprovat és a partir del 2 que vindria a ser un 5, el 0 és un suspès i el (-03)... doncs això, ja no només no has fotut ni l'ou i no has après res sinó que la teva assistència a classe t'ha fet perdre coneixement, conclusió, millor no aver anat a classe. El fet és que se'ns planteja un dubte que enarca no hem resolt, si el 12 es tractés d'una Matricula d'Honor, el 10 (nota que he tret del projecte XD) es tractaria d'un 10 aprox. mentre que si partim que el 12 és un 10 nostre... el 10 seria com un 9. No sé ben bé si m'he explicat però el fet és que no sé com em convertiran la nota un cop arribi a Barcelona.

El dijous va ser d'estudi total, vaig arribar a les 10 a la universitat per estudiar i en sortia a les 11 del vespre, jornada maratoniana que almenys va servir per aprendre el just i necessari per a treure un 7 danès (que equivaldria a un 7 de BCN... potser la conversió del 7 no hagués calgut) a l'examen d'Overvoltage Proteccions del divendres.

En definitiva que fent un resum del post en números seria:

1 setmana = 1 Projecte + 1 Examen
Si sabem que Projecte=10 i Examen=7
i fem el canvi de variable
10 = 9 i 7 = 7 ; tenim que:
L'objectiu està més que acomplert, tot el que vingui a partir d'ara seran com les extra balls del PinBall.

Molt bon any a tothom i cuideu-vos molt. Això ja s'acaba, gaudiu dels últims posts.

Salut i molts petons!!!

Això s'acaba + Barça-Madrid

Bé doncs hem entrat de ple a l'última setmana del 2008 que passaré a Aalborg, de fet ja som dimecres... volia escriure abans però el projecte m'ha absorbit molt de temps. La gent ja ha començat a marxar, de fet som pocs els que quedem i l'ambient no és l'habitual. Com ja deia al post anterior, hi ha una mescla de sentiment entre alegria de saber que tornes a casa i tristesa d'estar un mes sense veure les amistats fetes aquí dalt, que no són poques i molt menys superficials. Tot i així aquest últim cap de setmana encara ha donat prou de si i més amb un clàssic com el del dissabte pel mig.

Primer us parlaré del divendres que vam poder gaudir d'un sopar xinès, però no un plagi com al que estem acostumats a Barcelona i a tots els restaurants xinesos de Catalunya. El fet és que el xinès del nostre grup, ens va convidar a tots els del grup i al Joseba a sopar a casa seva i nosaltres no vam poder rebutjar-ho. Estava tot molt i molt bo i repeteixo... res a veure amb el que ens tenen acostumats als mítics "La gran muralla" o " Gran dragon". En fi comproveu-ho vosaltres mateixos. Per cer vam "aprendre" a menjar amb bastonets de bambú:

Només una curiositat sobre el sopar, Després de sopar vam jugar a un joc al qual es necessitava un dau i no en teniem. Aquí va sorgir l'esperit enginyer que portem tots dins i vam crear un programa amb ordinador que simulava números aleatoris de l'1 al 6, el que es podria dir un dau digital aquí en teniu el resultat:

L'altre esdeveniment a destacar aquest cap de setmana va ser el Barça-Madrid vam gaudir d'una esplèndida vetllada de "bon" futbol. El partit es pot definir amb dos moments esplèndids, el primer va venir amb el gol d'Eto'o i el segon amb l'hòstia de Cannavaro contra el pal. Va ser molt plaent poder celebrar els gols blau-granes colze a colze amb madridistes de pura sang. Aquí teniu algunes imatges que mostren tal com va anar el partit. El video, com es pot apreciar perfectament, mostra l'alegria merengue després del penal d'Eto'o (pobres innocents jajaja, per cert encara que aquí cridaven molt, els culés erem majoria), la primera foto s'em veu a mi conçolant al Mikel madridista declarat i la tercera és amb l'Olaya culé d'Oviedo.

En fi... demà ja em tindreu per terres catalanes tocant la pera al personal, ja hi ha ganes de veure a tota la gent d'aquí baix.
Per cert... avui ja hem entregat el projecte. Ho hem aconseguiiiit!!!!!

Fins demà, aquesta nit s'espera llarga ja que baixem 9 Aalborgians amb el mateix avió i prevec que no anirem pas a dormir, és a dir que si demà em veieu amb ulleres ja sabreu de què és.

Apa ara si fins demà, vaig a fer la bossa.

Final count down

Bonani a toton!!!

Bé ja sóc aquí de nou i sembla que aquesta vegada no he trigat tant a escriure al bloc i no serà pas per falta de feina, però hem fet un esforç i escriurem quan toca per una vegada.

Doncs el títol d'aquest post ho diu força clar, el compte enrere ja ha començat i això es nota en els ànims de la gent. Hi ha un sentiment contradictori de voler retrobar-te amb els teus barrejat amb les ganes que l'experiència Erasmus no s'acabi mai. En fi és complicat d'explicar però qui més qui menys s'hi deu haver trobat alguna vegada.

Aquestes setmanes finals estan sent com els últims metres d'una marató on buides les poques forces que et quedaven després de sis mesos (em refereixo al projecte, no pas a les festes mal pensats...). Doncs això que acabarem adoptant la universitat com a residència permanent i "ens" estalviarem el lloguer. Perquè us feu una idea aquesta està sent la meva segona residència aquests dies:

Canviant completament de registre, aquest cap de setmana hi va haver dues festes, divendres la Black&White Party a la meva residència i dissabte la 3a edició de la Window Party. Res a destacar, només que la festa de la meva residència va servir per a desmuntar el mèrit del tetris fet a la meva habitació la setmana anterior ja que el rècord d'éssers (n'hi havia algun que en tenia poc d'humà) va ser superat en escreix dels 5 de la setmana anterior a un total de 18 individus dins una habitació de poc més de 10 metres quadrats. En fi un espectacle al més pur estil d'"Humor Amarillo". Per tal de corroborar tal proesa us adjunto un parell de fotos. Per cert les ultimes fotos no es tracten de la Window Party sinó d'un pallús que encara no sap que el camí més fàcil no sempre és el més curt. Aquí ho teniu:

Us repto a trobar les 18 persones a la segona foto... us asseguro que hi eren.

De cara a la setmana que ja hem encetat, no es preveuen temps de canvis, és a dir moltes hores a la universitat i a destacar un sopar de nadal/comiat que s'està preparant en commemoració al Barça-Madrid de la setmana que ve, ja us explicaré com ha anat la cosa en la pròxima actualització.

Aquest post ha estat més curt de l'habitual però és que no hi ha hagut molta cosa a destacar. En fi bona setmana a tots i una abraçada molt forta. Petons a tots!!!

P.D. -> Jana envia'm un dibuix que m'han dit que ja "gargoteges" de valent.

Kiel, visites i cap d'any!!!

Bé doncs no es pot resumir amb menys paraules que les del títol el que ha estat la meva setmana. Això ha sigut el que s'ha pogut viure aquesta setmana per aquestes terres (no tant gèlides com creia).

En primer lloc, si us en recordeu, el cap de setmana passat teníem cita a Kiel per veure el partit corresponent a la 6a jornada del la Copa d'Europa d'handbol, què dir-vos del partit, ja el vau poder veure vosaltres mateixos i com a partit va ser nefast, com a mínim pel Barça, però quin ambient que hi havia... aquests alemanys se'n fan un fart d'animar, només com a apunt una curiositat que em van fer saber després, Demetrio Lozano jugador del barça que havia estat jugant al Kiel, diu que no recorda de quin color són les graderies de l'estadi, això vol dir alguna cosa, és a dir que va valer la pena ni que fos per veure l'ambient de les grades. Com no podia ser d'una altra manera anant amb l'Alfonso (el noi asturià que va aconseguir que prenguéssim una cervesa amb javi venta) vam baixar a la zona de periodistes per veure com sortien a escalfar i aprofitar per fer-nos algunes fotos, abans ja haviem pogut fer-nos fotos i parlar amb alguns jugadors quan vam anar a buscar les entrades a l'hotel.
Aquí teniu algunes fotos d'abans del partit i algun video per fer-vos una petita idea de l'ambient que es vivia a les graderies:

Per altra banda aquesta setmana he tingut visites, l'Aleix, la Mònica, el Xavi i la Núria han vingut a fer una visita llampec d'un parells de dies. Hi ha hagut poc temps per a visitar coses pero ha estat una visita d'agrair. Només comentar el tetris que vam haver de muntar per a poder dormir a l'habitació tots cinc al més pur estil IKEA, però va estar molt bé i ho vam passar força bé.
Per cert us heu preguntat mai com fan els caramel i com hi escriuen a dins? Nosaltres ja vam resoldre aquest aquest dubte existencial que tantes vegades ens havia tret el son. Aquí us deixo un recull d'imatges de la visita que he tingut aquesta setmana:

I per últim ahir es va celebrar una festa de cap d'any. La raó és que per cap d'any la gent se'n va a casa, bé tothom menys jo que passaré les campanades aquí Aalborg, i és per això que el dia 30 d'un més abans, (29 perquè caigués en dissabte) s¡ha celebrat un cap d'any per avançat. No hi van poder faltar el pollastre, el raïm, el cava i per descomptat unes campanades força peculiars. Aquí en teniu una petita mostra. MOLT BON ANY A TOTHOM!!!!

Apa salut a tots i una abraçada molt forta!!!

Successos

Bé ja sóc aquí de nou... i per fi!!! Sé que ja estàveu preocupats fent les vostres càbales sobre si m'havia succeït quelcom a l'experiment de fa dues setmanes. Estigueu tranquils que estic perfectament... o això em penso.

Anem per pams que durant questes dues setmanes han succeït un fotimer d'esdeveniments i no me'n vull oblidar cap.
En primer lloc fa dos dimecres hi va haver un partit de champions en el que el Vila-real visitava el camp de l'Aalborg Boldspilklub, no costa massa d'endevinar que és l'quip amfitrió de la ciutat d'Aalborg, com us podeu imaginar tota la colla d'"spaniards" hi vam voler assistir, en som un bon grapat i les entrades estaven esgotades feia dies però per sort tenim un parell de contactes, de fet ells son els que tenen els contactes i en vam poder aconseguir, per una banda l'Alberto natural de Vila-real mateix va aconseguir un total de 15 entrades de franc (aquí Dinamarca són tant raros que en diuen "gratis") i per altra banda L'Alfonso natural d'Astúries en va aconseguir 4 més ( una de les quals era per mi) utilitzant com a contacte el mateix Javi Venta, lateral del Vila-real, cosa que va propiciar que quedéssim un total de tres ocasions amb el jugador i en una d'elles vam estar una horeta llarga prenent una cervesa (ell un tè, no fos cas...) i ens vam poder fer algunes fotos amb alguns jugadors que ens vam trobar per l'hotel, després podreu veure alguna foto. En definitiva que vam aconseguir un total de 19 entrades que es venien a 370 dkk (uns 50 €) de franc, crec que érem els únics 19 seguidor que el vila-real va tenir aquell dia, ah! no perdó també hi havia un tio de Copenague i un de Finlàndia que se sabien més càntics "groguets" que nosaltres. Total que després del partit, el jugador ens va obsequiar a l'Alfonso amb la seva equipació i a mi amb els pantalons d'algú altra. Després ho vam anar a celebrar al carrer de sempre fins... que ens van fer fora. Això és el que va donar de si el partit.

El tema de l'experiment... doncs tractava d'estudiar les reacccions del cervell davant d'estímuls freds, calents i ambdós a la vegada, va ser una mica llarg i la veritat és que no sé si li ervirà de massa el meu cas perqu`em quedava sobat a mig experiment, però el fet és que el vaig fer i que en principi hauria de cobrar les 350 dkk, això si al gener... serà el meu regal de reis. Aquí us deixo un parell de fotos perquè veieu la fila que feia, entre això i lo de pirata ja estic ben arreglat per carnestoltes.

Pel que fa als caps de setmana segueixen sent els mateixos queeren al principi, és a dir, si no hi ha una festa a alguna residència (cosa extranya) baixem al centre i ens les apanyem per allà.

La resta de la setmana va ser d'intensiu a la universitat, tal com venen sent i seran les següents, però tot es va solucionar el divendres amb l'escapada a Dublín. Pels que no ho sabeu vam quedar amb l'Alba a Dublín, si exacte com qui queda a la plaça del mercat però... a Dublín jejeje.
Va estar molt bé, vam visitar un dia Dublin, és a dir la fàbrica de cervesa Guinness, les tavernes irlandeses (des d'on vam viure la derrota de la selecció irlandes contra els "All blacks") i una mica el centre de la ciutatper fer les compres pertinents (la meva bandera).

L'endema cap a Belfast a veure sobretot (perquè no hi ha massa cosa més a veure) els murals polítics entre catòlics i protestants. Ens vam passar 3/4 d'hora buscant el típic mural de l'estelada i la bandera irlandesa i després ens van dir que ja l'havien pintat a asobre, però vam pode veure murals com aquests:

Per cert, també vam tenir temps per fer les compres pertinents, és a dir la bandera d'Irlanda del nord.

P.D.->Aquí ja hi han hagut les primeres gelades, aquí en teniu una mostra pels incrèduls:

Bé de moment això ha estat tot fins avui, això si... aquest cap de setmana ens esperen a Kiel (Alemanya) per veure el Barça d'handbol, aquest cop haurà de ser pagant. Ja us ho explicaré.

Una abraçada molt forta i espero no trigar tant a publicar el següent post.

Halloween

Així és, aquesta setmana no ha donat més de si, cada vegada més feina a la universitat i menys hores per gaudir de la gent, tot i així els caps de setmana no perden aquell esperit "Erasmus" que envoltaven els primers escrits del bloc, i és que ha sigut Halloween (equivalent a la nostra castanyada de tota la vida). Tot i que malauradament cada cop se celebra més arreu del món, inclosa Catalunya, aquesta ha sigut la meva primera experiència halloweenesca i és que aquí està força més implantada que a Catalunya (per sort), aquí dies abans del 31 d'octubre ja es veien força cases engalanades amb la tan famosa carabassa que ja auguraven festa grossa el dia 31, i s'ha de dir que la festa va estar a l'altura de les aspectatives, Doncs bé en una residència d'estudiants (Erasmus per descomptat) no massa allunyada de la meva, van organitzar una festa de Halloween, que gràcies a les noves tecnologies (facebook) va ser bàstament difosa, és a dir que hi va haver una gran afluència d'assistents que van fer que la festa fos d'allò més animada. La gent que em coneix, poc o molt, sap que sóc un "gran" amant de les disfresses i més encara si s'han de pagar, és per això que fins a la mateixa tarda no em van aconseguir enganyar per a disfressar-me, doncs apa surt de pressa i corrents de la universitat per anar a comprar-te una disfressa abans que tanquin les botigues (hora danesa és a dir a les 17:00), el cas és que ens vam ajuntar un trio (Alfonso d'Astures i Amaia de Barcelona) per a disfressar-nos, i no va ser fàcil complaurem ja que entre vestits del muñeco diabolico i la seva novia, "vestits" de nadons i vestits de tortuga ninja (només tenien talles de fins a 12 anys i s'ha de dir que l'alfonso medeix ni mes ni menys que 1,90... us ho podeu imaginar?) al final vam decidir comprar uns barrets, uns cinturons i unes pistoles i anar de pirates, doncs tot i ser tant simple i improvisat, ja que vam haver de decidir mentre tancaven la botiga, la gent ens va dir que havia quedat força aconseguit. S'ha de dir que hi havia disfresses força curioses tal com podreu veure tot seguit. I de castanyes... doncs algun se'n va veure però no de les que dona la castanyera. Bé aquí teniu un seguit de fotos de la festa:

-Abans de tot un soparet per fer un bon coixí, que la nit és llarga

- Tot seguit els preparatius:

- Vamos equipo!!! ... que comenci la festa!!!

- I per últim... la festa!

Per últim una primícia. El proper dimecres seré sotmès a un experiment biomèdic que porta per títol "Brain representations of real and illusory perception‏" i com a recompensa obtinc 350 dkk, perquè... voluntari si però burro no. Ja us mostraré les fotos de com experimenten amb el meu "brain".

Bonaní a toton!!!
Petons i abraçades.